La meva idea inicial era de fer un bloc pràctic d’aquests que es pengen a la paret. Vaig pensar que, si feia un bloc amb autors catalans i autors castellans, la gent ho trobaria indigne, i, si feia un bloc amb autors catalans, la censura m’ho prohibiria.
«Em vaig servir d’una astúcia: aprofitant el centenari del naixement de Maragall, vaig anomenar el bloc BLOC MARAGALL i hi vaig introduir textos d’ell que havia escrit en català i en castellà, de manera que la censura ho va deixar passar»
«Els anys següents el BLOC continuà sortint, sempre amb el mateix nom, amb escrits d’altres autors i poetes catalans, sense que la censura s’hi fiqués, i vaig anar barrejant els poemes amb acudits, notícies, cuina catalana, lliçons breus de català, fins al dia d’avui.
A partir del segon any, he dedicat el divendres a un tema diferent: la Nova Cançó, la ciutat de Barcelona, les comarques catalanes, polítics i militars, escriptors…»
Des de fa 60 anys compartim el dia a dia amb milers de lectors.
Posem any darrera any la il·lusió i el desig de millora, treballant sempre per el servei a la cultura catalana.
En paraules d’un fidel lector: «El bloc Maragall s’ha convertit en una tradició i alhora un senyal inexorable del ràpid, massa ràpid, pas del temps.»
